Descarregar conferència en PDF
El fil narratiu del sistema universitari anglès és el canvi d’un sistema petit a un de gran: una expansió ràpida de dues tradicions i d’un gran nombre de persones, el canvi de la independència del sistema estatal fins a l’actual implicació creixent amb l’agenda econòmica dels estats, i el gran canvi de les modalitats internes del sistema universitari anglès per gestionar-se de manera autònoma. El primer tema breu d’aquesta presentació serà la consolidació d’algunes d’aquestes causes, amb una distinció entre les agendes de canvi fins a l’any 1975 i després de 1985.
El segon tema breu de la presentació tractarà de recollir tots els comentaris fets per especialistes sobre aquests canvis amb la voluntat d’analitzar l’educació superior i destacar un mal convencional: la Universitat de Humboldt està desapareixent a Gran Bretanya. Aquest mal no només és interessant perquè no queda gens clar que els anglesos hagin tingut mai una Universitat de Humboldt, sinó perquè també és un senyal que a més de mostrar canvis en la governança, ho fa també en les relacions trièdriques de l’estat, la universitat i el coneixement, redefinides novament amb la interacció de l’espai nacional i internacional, les cultures, les economies i la política.
El tercer tema de la ponència, que al mateix temps és el central, qüestiona les etiquetes que poden donar nom als canvis (capitalisme acadèmic, comercialització, un tipus especial d’internacionalització, la universitat emprenedora, etc.). Aquesta pluja d’etiquetes pot portar a una explicació teòrica que reculli el cas anglès i permeti un contrapunt comparatiu amb altres sistemes universitaris? És una problemàtica força complexa i seria agosarat afirmar que es pot plantejar fàcilment una teoria que expliqui definitivament els canvis recents que han tingut lloc en el sistema universitari anglès i en alguns d’altres. No obstant això, es farà un esforç per exposar una teorització dels canvis. Seguidament es parlarà del “moment transitològic”. Aquest concepte s’explicarà i s’utilitzarà per exemplificar el cas anglès d’una manera diferent.
El quart i últim tema de la presentació mostrarà que, tenint en compte la condició actual del coneixement en educació superior comparada, la nostra capacitat per transferir aquesta reforma angleses del rendiment universitari i la governança dels sistemes universitaris a altres institucions és, potser afortunadament, limitada. Encara no disposem ni políticament ni pel que fa a la comprensió intel·lectual d’una “geometria de la inserció”. N’explicarem el perquè.
Robert Cowen (Institut d’Educació, Universitat de Londres)
Robert Cowen es catedràtic emèrit d’Educació a l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres, investigador sènior adjunt de la Universitat d’Oxford i anterior president de la Societat d’Educació Comparada d’Europa. És director de revisions i membre del consell editorial de la publicació Comparative Education. Ha treballat com a assessor per al Banc Mundial, l’IBE i l’UNESCO.
Anteriorment va ser professor adjunt d’Educació Comparada a la Universitat de l’Institut d’Educació de Londres i en diverses ocasions va tenir l’ocasió de treballar com a professor o professor convidat a la Universitat de Brasília, la Universitat Catòlica de Leuven a Bèlgica, la Universitat de La Trobe a Melbourne i l’Universitat Estatal de Nova York, a Buffalo, a més de treballar durant diversos anys com a professor de primària a l’East End de Londres i després com a professor universitari de Sociologia al Furzedown College of Education de Londres. Tot seguit va deixar aquesta ciutat i se’n va anar a treballar als EUA i a Austràlia.
En part com a resultat d’aquestes experiències i gràcies a l’oportunitat de fer molts viatges a Argentina, Brasil, Japó, la Xina i diversos països d’Europa, i com a conseqüència directa dels canvis al sistema universitari anglès en les dues últimes dècades, té un gran interès en el que en termes generals s’anomena “educació superior comparada”. Aquest interès s’ha vist reforçat pel gran nombre de candidats a doctors que han preparat tesis sobre els canvis als sistemes universitaris d’Europa i Àsia de l’Est o sobre l’impacte de la transferència internacional dels models institucionals de “bones” universitats a altres llocs.
També ha tingut el privilegi d’editar el llibre World Yearbook of Education, 1996: Evaluation of Higher Education Systems in Comparative Perspective (Londres: Kogan Page). Aquest interès en els sistemes i universitats d’educació superior ha tingut continuïtat en publicacions més recents, com “Comparing and transferring: visions, politics and universities”, a Higher Education and National Development: universities and societies in transition, David Bridges, Palmira Juceviciene, Robertas Jucevicius, Terence McLaughlin i Jolanta Stankeviciute (ed.) (Routledge: Londres i Nova York, 2007). Els seus interessos actuals (referents a l’educació superior) inclouen l’emergència de la “universitat gestionada”, especialment en la seva versió anglesa.
L’interès que té en l’educació superior coincideix amb uns interessos teòrics més amplis que inclouen intentar replantejar alguns dels antics supòsits epistèmics i polítics de l’educació comparada: clarament, cal que l’educació superior comparada es replantegi de manera continuada juntament amb l’educació comparada en si mateixa com a camp d’estudi. Les seves publicacions més recents són el manual International Handbook of Comparative Education, dirigit juntament amb Andreas Kazamias (Springer: Dordrecht, 2009) i un número especial de la publicació Comparative Education: “Mobilities and educational metamorphoses: patterns, puzzles, and possibilities” que va dirigir juntament amb el Dr. Eleftherios Klerides l’agost de 2009.
