És evident que tot el món de la universitat —podem citar, per exemple, el cas d’Austràlia, del Brasil o del Japó, en diferents continents— ha canviat radicalment en els darrers vint-i-cinc anys. També és cert que a Europa —per exemple, a Dinamarca, a Anglaterra o a Polònia— la universitat també ha canviat molt en els darrers vint-i-cinc anys. I els debats i les reformes actualment en marxa suggereixen que la universitat també està canviant en molts altres llocs i països —com els mediterranis Grècia, Itàlia i Espanya— de manera important, i no pas mitjançant simples extensions de les formes existents d’universitat en els últims temps.
Si els problemes fossin tan simples com percebre que la universitat està canviant, aleshores seria molt fàcil dissenyar una comprensió intel·lectual de com “canviar les universitats”, i es podrien establir o dissenyar sàviament les formes pràctiques de governança de les universitats que caldria seguir en contextos específics.
Malauradament, però, es pot demostrar amb força rapidesa que en el nostre temps està canviant la naturalesa mateixa de l’estat o dels estats; està canviant el discurs sobre quina seria la relació apropiada entre la universitat i l’economia i la política, i estem veient i llegint noves definicions polítiques del que es considera una bona societat, una bona economia i un bon sistema d’ensenyament superior. Tot això es produeix en un context de globalització econòmica i en el marc de noves teories i pràctiques relacionades amb les noves formes de “mercat”. I, a més, tot això es produeix al mateix temps. Per tant, la comprensió de la universitat i el raonament sobre les formes pràctiques que hem d’utilitzar per avançar en la seva governança han esdevingut un problema realment complex.
El que aquest simposi pretén és, entre altres coses, ajudar a veure més clarament quines implicacions tenen la internacionalització, la mercantilització, les universitats d’abast mundial, les recerques pertinents, la governança o l’excel·lència quan tots aquests termes s’incorporen als discursos persuasius que es divulguen arreu, i que impregnen fins i tot el discurs públic sobre el que avui s’hauria d’entendre pròpiament per universitat o per ensenyament superior del segle XXI. El Simposi tindrà, en aquest sentit, una marcada orientació “filosòfica”.
El Simposi Internacional CIDUI-CESE vol contribuir alhora a l’anàlisi acurada de les polítiques amb què actualment s’intenta reformar, reconstruir i reactivar la universitat en contextos específics d’Europa i dels Estats Units i també d’altres regions o països. Quins són els principis i les mesures polítiques que està generant la reforma de les universitats i de la seva governança pel que fa als seus sistemes de control de qualitat, a la seva producció de coneixement, als seus professors i als seus estudiants, i també pel que fa a les seves definicions renovades de l’ensenyament i de l’aprenentatge en llocs específics en el nostre temps? Quines conseqüències polítiques se’n deriven i quin és el veritable trencaclosques generat per aquestes reformes? Per poder abordar aquestes anàlisis referides a les polítiques, el Simposi Internacional CIDUI-CESE pretén generar una sòlida base narrativa que aporti fonaments sòlids per a l’anàlisi de les realitats quotidianes que cal afrontar en aquests moments a l’hora de reformar les nostres universitats o l’ensenyament superior en general.
Alhora, el Simposi Internacional CIDUI-CESE també plantejarà les seves anàlisis amb una perspectiva temporal, tant cap al passat com cap al futur. En aquest sentit, el Simposi pretén capturar i il·lustrar alguns dels grans canvis històrics i sociològics que s’estan produint en les relacions entre l’estat i el mercat, i confrontar les tradicions universitàries centenàries amb les innovacions actuals, per emmarcar la qüestió central d’aquest simposi internacional: què és el que actualment s’entén per “governança creativa”, i per què pretenem arribar a assolir-la. Assenyalant alguns dels patrons del passat, el Simposi Internacional CIDUI-CESE i els debats que s’hi generin pretenen estar amatents al nostre futur immediat i als seus reptes, per evitar potser les “solucions” simplistes de millora d’aquest futur de la mateixa institució universitària i de la seva governança.









